Diari interactiu d'EscolaWeb'05

La primera i principal oportunitat és l'educació.

Referents i recursos per al procés d'Orientació

satalaieta | 31 Octubre, 2006 11:53

Cursos de l'Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Cursos de l'AOIB

.

Referents i recursos per al procés d'orientació 

.

Curs-seminari a distància. "Referents i recursos per al procés d'orientació educativa al Centre".

.

Coordina: Antoni Ramis.  

.

Objectiu, contingut, metodologia i avaluació

.

Objectiu: Reunir en una única eina el conjunt de referents i recursos que es puguin necessitar per a realitzar la funció i activitat orientadora. 

.

Contingut: 

.

1 Introducció: És necessari orientar? Per què?. Problemes actuals de l'orientació institucional i possibles solucions. Conceptes d'orientació, educació i sistema. Models personal, social, educatiu i orientador pels que ens guiam en la nostra funció orientadora. Quan, on a qui i com orientar (Setmanes 1, 2 i 3) 

.

2 Funcions de l'orientador i dels altres membres del departament d'Orientació. (Setmana 4)

.

3 Pla anual d'activitats del DO. Contingut als àmbits de suport al procés d'ensenyança-aprenentatge, del Pla d'acció Tutorial i del Programa d'Orientació. (setmanes 5, 6 i 7)

.

4 Bases de dades necessàries per al DO: Tutors/es, Alumnes, dades generals. Alumnes, dades específiques segons característiques. (setmanes 8 i 9)

.

5 Distintes fitxes de recollida d'informació. (setmana 10)

.

6 Distints models d'informes i consells orientadors (setmanes 11, 12 i 13)

.

7 Distints recursos d'orientació, tutoria, atenció a la diversitat i assessorament educatiu i psicopedagògic. Altres referents i recursos. Elaboració de l'instrument global (setmanes 15 a 20) 

.

Metodologia: Aquest curs-seminari es farà a distància, utilitzant la plataforma formativa Dokeos (si algú ens fa mal bé la plataforma, com així va ser el curs passat, el fariem per correu electrònic). Calculam 5 hores setmanals (una diària de dilluns a divendres, tot i que l'alumne/a es pot organitzar el temps com millor li sembli), si és possible, utilitzariem el xat privat per a una posta en comú setmanal, un dia i hora fitxos a la setmana. 

.

Avaluació: Tots/es els/les alumnes, que vulguin acreditació del curs-seminari, realitzaran una memòria final (la poden anar redactant al llarg del curs) d'entre cinc i deu pàgines DIN A4, a un espai i mig, lletra Verdana 11, en la que es reflecteixin les activitats realitzades. 

(Aquest curs, que és gratuït per a tots els orientadors i orientadores de l'AOIB, el pots fer sol·licitant-lo, per correu electrònic, a escolaweb10arrovagmail.com , indicant, nom i llinatges i centre on treballes. El curs es farà, a distància, per Internet, entre novembre i abril, ambdós inclosos, amb una carrega lectiva de 100 hores. Aquest curs tindrà un màxim de 20 orientadors/es membres que es seleccionaran per rigorós ordre de sol·licitud, entre el 9 i 31 d'octubre. Els orientadors i orientadores que realitzin aquest curs-seminari rebran el CD eina conjunt global de referents i recursos per a l'orientació) 

.

Palma, 9 d’octubre de 2006  

Antoni Ramis Caldentey
.
__________________________-
.

Referents i recursos per al procés d'Orientació del Centre (tot en un)
Antoni Ramis Caldentey, Orientador
Curs 2006-2007

Referents i recursos per al procés d'orientació  

Objectiu d'aquesta guia: Reunir en una única eina (aquesta) el conjunt de referents i recursos que es puguin necessitar per a realitzar la funció i activitat orientadora.

Mode d'utilització: Aquesta guia està en format html (pàgina web) que enllaça amb altres pàgines web del mateix directori, pàgines que permeten tornar a l'index. Enllaça també a distints documents i recursos en diversos formats (doc, xls, jpg, pdf). Quan enllacis amb un d'aquests documents i, desprès vulguis tornar al lloc anterior, hauràs de polsar sobre "Tornar Enrera" o "Atrás" de la barra d'eines d'Internet. Finalment, enllaça amb adreces web externes. En aquest darrer cas, per a que l'enllaç funcioni hauràs d'estar conectat a Internet.

Contingut: 

1 Introducció: Justificació. És necessari orientar? Per què. Problemes actuals de l'orientació institucional i possibles solucions. Conceptes d'orientació, educació i sistema. Models personal, social, educatiu i orientador pels que ens guiam en la nostra funció orientadora. Quan, on a qui i com orientar.

2 Funcions de l'orientador i dels altres membres del departament d'Orientació. .

3 Pla anual d'activitats del DO. Contingut als àmbits de suport al procés d'ensenyança-aprenentatge, del Pla d'acció Tutorial i del Programa d'Orientació.

4 Bases de dades necessàries per al DO: Tutors/es, Alumnes, dades generals. Alumnes, dades específiques segons característiques.

5 Distintes fitxes de recollida d'informació.

6 Distints models d'informes i consells orientadors.

7 Distints recursos d'orientació, tutoria, atenció a la diversitat i assessorament educatiu i psicopedagògic. Altres referents i recursos. Elaboració de l'instrument global

___________________________

Referents i recursos per al procés d'Orientació del Centre 

1 Introducció

Introducció (EI doc): Justificació. És necessari orientar? Per què. Problemes actuals de l'orientació institucional i possibles solucions. 

Conceptes d'educació (EI doc), orientació (EI html) i sistema (EI html). 

Models personal, social, educatiu i orientador pels que ens guiam en la nostra funció orientadora (EI doc). 

Quan, on a qui i com orientar (EI doc).

Tornar a l'Index

___________________________

Referents i recursos per al procés d'Orientació del Centre 

Orientació. Què és?

L’orientació és un procés, actitud o activitat encaminats a l’assessorament i ajut personals. Ajut que procura informació sobre un/a mateix/a i el seu ambient proper.
Això facilita la pròpia presa de decisions i el canvi en relació a l’estil de vida, manera d’estudiar i tipus d’estudis o professions més interessants per a cada un/a.
Altres persones poden orientar i ajudar, però les decisions sempre són personals.
 
Camps de l’Orientació

En relació als alumnes:
1.- Suport a l’aprenentatge
2.- Orientació acadèmica i professional
En relació a l’organització del Centre:
3.- Suport al sistema educatiu del Centre
 

1.- Suport a l’aprenentatge
Estils d’aprenentatge, hàbits i tècniques d’estudi i organització. Quin és el meu estil d’aprenentatge?. Com estudio i m’organitzo? Com millorar el rendiment i eficàcia en els estudis i aprenentatges?. Atenció a la diversitat de necessitats, interessos i capacitats dels alumnes.

2.- Orientació acadèmica i professional
Quin és el meu itinerari acadèmic i professional passat i previst per al futur? A quins estudis i professions puc accedir de forma immediata i a més llarg termini, des de la meva situació actual?.
Aquesta orientació és interessant per a totes les persones, però molt especialment per a tots/totes els/les alumnes de 4t d'ESO, 2n de Batxillerat i del mòdul 4 d’ESPA (quina és la modalitat acadèmica o professional més convenient per a quan acabi el mòdul?).

3.- Suport al sistema educatiu del centre
Suport al sistema d’organització i d’informació del Centre:
Suport psicopedagògic a la CCP, Direcció pedagògica, Prefectura d’Estudis, Equips docents, Juntes d’avaluació, Departaments didàctics i Tutories.
 

Departament d’Orientació

Tots, alumnes i professors/es, d’una manera o d’altra, igual com és el cas del Departament d’Activitats Extraescolars, formam part i participam del Departament d’Orientació. Tots podem recabar informació, assessorament i orientació de qualsevol professor/a o de qualsevol amic/ga de confiança. En aquest sentit, tots som, o podem ser, orientadors i també orientats. Tots podem col·laborar amb el Departament d’Orientació aportant-li informacions acadèmiques, professionals i laborals.

- Orientació. Definicions, conceptes i implicacions (EI doc)

- Orientación de calidad (castellà) (enllaç extern)

- La orientación en la práctica en Illes Balears (castellà) (enllaç extern)

Tornar a l'Index

______________________________

Referents i recursos per al procés d'Orientació del Centre 

Sistema

"Un sistema és un conjunt de dos o més elements interrelacionats entre sí que s’esforcen per a aconseguir un objectiu comú". Ludwig von Bertalanfy (1901-1972). 

Suposa un concepte d’un tot unitari, com el cos humà o com un organisme social, que s’oposa al concepte d’unitats dividides en parts incomunicades. Una organització departamental deixa de ser un conjunt per a convertir-se en un agrupament de parts. 

Un sistema és un conjunt estructurat, és a dir, en el que existeixen relacions entre els elements del conjunt, així com relacions externes entre aquests i elements d’altres conjunts. 

En les organitzacions educatives i polítiques en particular, i totes les humanes en general, no convé que cada arbre actuï ignorant que no més és, ni més ni menys, que un component integrat i integrant del bosc total. L’educació que educa sense tenir present tots els elements: la persona, la societat, el treball i el medi natural, és un pur desbarat, quan no pura extorsió o repressió. 

Sistemes generals que ens interessen als orientadors/es i educadors/es són: el sistema educatiu, el sistema laboral-professional, el sistema polític; tots tres interrelacionats i tots tres integrats i integrants del sistema social. El sistema polític dirigeix i conforma els altres tres: educatiu, laboral-profesional i social. Igualment vivim directament els sistemes orientador, educatiu i social del Centre Educatiu. 

La Teoria General de Sistemes és una teoria que descriu l’estructura i el comportament dels sistemes. 

Sistemes

El sistema educatiu reprodueix i reconstrueix el sistema social, cívic, polític-administratiu-econòmic.

Si el sistema educatiu fos diví tindria un 100% d'èxit i no hauria restes constitutives dels sistemes d'acció, servei i recuperació socials, policial i de recuperació sanitària. (la qual cosa no interessa, certament, a aquests sistemes. Cap sistema, per dolent que sigui, desitja la seva pròpia desaparició).

No obstant això, aquest sistema és humà i, com a tal, amb errors. No aconsegueix la seva missió en un 20% dels casos aproximadament. La naturalesa humana, producte perfeccionat evolutiu, és tan positiva que un 80% d'aquest 20% fracassat s’autoredimeix del fracàs educatiu i s'integra normalment en el sistema socio-professional. Però el 20% del 20%, el 4% de la població, no ho aconsegueix i queda, inadaptat, constituint els sistemes de pobresa, delinqüència o malalts (mentals i psicosomáticos).

El sistema educatiu, en la majoria de comunitats educatives, és conscient i posa tots els seus recursos (humans, materials i formals) al servei de la missió del centre educatiu i de la funcionalitat educativa (capacitar personal, social i professionalment als alumnes) aconseguint un 100% d'èxit escolar: Cada alumne aconsegueix el seu lloc adequat posterior.

En aquestes comunitats es treballa amb els criteris de qualitat, eficàcia i rendiment total.

Per contra, en altres casos, el sistema de Centre està tan interessat en el conceptualisme (que l'alumne adquireixi tals coneixements teòrics) i formalisme (que compleixi tals normes proposades) i tan poc conscient i interessat en el funcionalisme personal i social de la seva missió (ja s'ha explicat anteriorment com és), veu tants arbres i tan poca perspectiva panoràmica que, conseqüentment, desconeix la seva missió i la seva responsabilitat que incorre per desatenció a les necessitats dels alumnes. Igualment tenen un baix rendiment professional (d'una banda existeixen les necessitats i per una altra els recursos personals especials, però són incapaços de posar aquests al servei d'aquelles) que es traduïx en l'esmentat fracàs, així com en la frustració dels bons professionals que també té aquest sistema (el problema pot ser de coordinació docent).

En definitiva, contribueixen, per ignorància o ineficàcia funcional, fortament, a la formació de les borses socials de pobresa, delinqüència i malaltia, amb el seu fracàs escolar que és innecessari i podria ser prescindible. 

En aquests centres abunda l'absentisme laboral per malaltia real del professional o d'algun familiar (somatització per frustració, estrès o conflicte), la descoordinació, el despotisme "desil·lustrat" com diu una companya meva (tot el poc que fem és per a l'alumne, professor i pare, però procurant la mínima participació de l'alumne, professor i pare), el bullyng (fortament reprimit o exclòs i poques vegades solucionat) i el fracàs (del professor?, de l'alumne?. En qualsevol cas: del sistema).

És conscient d'això el sistema polític, garant del poder democràtic del poble, que és autoritat i responsable del sistema educatiu general i particular? Potencia a les primeres comunitats educatives? Els proporciona la màxima autonomia funcional de la qual, pels seus èxits, és mereixedora? Controla la pràctica i els efectes de les segones? O, per contra, aquestes segones, realitzen també una funció polític-social desitjable? Interessa una educació igualitària i equivalent per a tots o una educació selectiva social, encara amb l'elevat cost de la pobresa, delinqüència i malaltia i conseqüents inseguretat ciutadana i crispació? Són funcionals i útils, socialment, la pobresa, delinqüència, malaltia, inseguretat i crispació? Ho són políticament? 

I és que mentre uns estan creuant el llindar del mil·lenni altres estan ancorats en els finals del segle XIX. 

Tu que ets un espectador neutral, a quin dels dos models educatius votaries? Quin prefereixes?. A alguns no se'ns és donat el poder triar. I, certament, encara que el model predominant configurarà el model social, ambdós influeixen en la realitat ciutadana de cada dia.

Antoni Ramis Caldentey, 1999
Tornar a l'Index

Referents i recursos per al procés d'Orientació del Centre 

2 Funcions de l'orientador i dels altres membres del departament d'Orientació.

Tornar a l'Index

.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb